El forat de la Penya Migjorn

Tenia un compte pendent que s’allargava massa, i era muntar al cim de la Penya Migjorn, ja que de xicotet, després de visitar el Forat de la Penya, molt pròxim al cim, no vam continuar sinó que ens vam tornar cap enrere. La ruta que vam fer va consistir en muntar al Forat de la Penya, després al cim de la Penya Migjorn (on ens vam assabentar que Vivens estava en flames) i tornada a Xixona per la LLoca Malalta i les Penyes de Roset, per la segona Querena i els camins forestals de la part de darrere (que mira a Tibi). Si no m’enganye, el camí és el PR-CV 212. Vam eixir a les 10h i vam arribar a la Plaça a les 19h, després de més de 15 km caminant per les nostres muntanyes.

El punt de partida pot ser qualsevol de Xixona. De fet, el camí comença  a estar indicat des del Belemet. No obstant això, el primer indicador important està al costat de la carretera de Tibi, per la zona dels bassonets anant cap a Alèqua (i prop de la caseta de butà). Ací comença un camí ample (el de la foto de dalt) i empinat que pot passar factura, sobretot si el sol pega fort. I si no, pregunteu a Pilili i Elena, que es van pensar seriosament no tornar a gitar-se a les tantes i matinar per anar-se’n d’excursió

Quan acaba esta primera muntadeta, arriba el primer dilema: anar al cim per la Cova els Corrals o pel camí clàssic. Si anem per la Cova Els Corrals haurem de tirar cap a la dreta (mirant a la penya), de manera que rodejarem tota la penya per darrere per arribar al cim (que està a l’esquerra). D’altra banda, si elegim el camí clàssic anirem més directes i tindrem la possibilitat de visitar el benvolgut Forat de la Penya que sempre ens vigila. Aquest camí és un tant més complicat perquè es desenvolupa per sendetes encrespades, estretes i plenes de pedres. De fet, hi ha una zona que es diu el trenca-cames.

Nosaltres vam elegir el camí clàssic i vam visitar el Forat de la Penya. Per a arribar a ell has d’anar un poc “monte a través”, en horitzontal i amb precaució, però val la pena.

Per anar cap al cim, has de tornar enrere i continuar pujant per la serra, fins que arribes a una zona de descans amb unes vistes molt xules:

I et prepares per creuar una zona prou perillosa, no apta per a aquells que tenen vertigen o por als barrancs escarpats:

I un poquet més cap amunt, després d’unes dos hores i pico, ja estem al cim, a quasi 1300 m d’altitud!

Per tornar a Xixona pots utilitzar el mateix camí, però nosaltres vam decidir anar per darrere, pels camins forestals que porten a la Font de Vivens. I ací també hi ha dos opcions: agafar la segona querena cap a Vivens o bé tornar per la cova Els Corrals, on el nostre amic Bart ens va dir que va acampar una nit amb els seus fills i els visitaren animalets per la nit. El paisatge, que jo desconeixia totalment, és així:

Tall de la Penya:

Baixada des del cim:

Bassa per apagar incendis forestals:

Com hem dit, va coincidir l’excursió amb un incendi en la zona de la font de Vivens, que vam viure en primera persona, amb els avions i els helicòpters anant i venint:

Vista cap a la Penya Reona de la Carrasqueta:

I cap a la zona de la Llibreria:

Les bombes de la Lloca Malalta que en principi durien aigua al poble però el tub que baixa a Roset està buit:

Els tubs, baixant cap a Roset:

I finalment, les Penyes de Roset:

Altres anècdotes de l’excursió, com per exemple, açò que ens vam trobar pel camí:

O les diferents paradetes que vam fer per a “avituallar”

O que a la bústia on normalment els excursionistes signen, no hi havia papers del Centre Excursionista de Xixona, sinó de Crevillent:

La ruta de l’excursió la vaig enregistrar al GPS, encara que no així el primer tram. Si la voleu descarregar, està a WikiLoc:

No obstant, podeu trobar moltes més rutes similars per Migjorn, com per exemple aquesta, molt pareguda a la nostra:

Si voleu alguna foto en gran dels paisatges de la visita al Forat de la Penya, estan totes al següent àlbum:

Forat de la Penya

The post El forat de la Penya Migjorn appeared first on Blog de un jijonenco.